25 de desembre del 2014

Bones festes!

Quan els dies són molt curts, les temperatures molt baixes és un senyal indubtable de que el Nadal s'acosta. Un any després, tornen els sopars en família, la cagada del tio i la bogeria del Cap d'Any.

La companyia «el Guirigall», desitja un Bon Nadal, un feliç any nou i que els reis, el tio o el Pare Noel us recompensin bé com us heu comportat al llarg de l'any!

Els «Pastorets» de la nostra obra.

14 de novembre del 2014

Màscara




Primeres lectures del text i aparició d'un nou estri fins aleshores desconegut: La màscara! Poc a poc tot va agafant forma: vestuari, coreografies, escenografia... Esperem simplement que vagin arribant els dissabtes per anar treballant i treballant, sense perdre mai el somriure!

13 Galls

21 d’octubre del 2014

El Guirigall 2014 - 2015!

13 està relacionat amb la mala sort. 13 és el nombre marginat de la societat, que no apareix ni a ascensors, ni a hotels, ni als pisos dels edificis, ni tan sols a les files dels avions. Tot i així, es manté present. 13 és un nombre solitari, però fort, ja que, tot i la ignorància social i la repulsió contínua que rep, continua entre nosaltres, fort, invencible i essent, probablement, un dels nombres més famosos de la història.
13. Què carai té a veure el 13 amb nosaltres? Fàcil, som 13 persones. 13 persones que no només fem teatre, sinó que estimem el teatre. 13 persones inconformistes, tossudes, aventureres, amb ganes de reptes i de menjar-nos el món. 13 joves que volem esdevenir part de la societat, però deixant-hi la nostra empremta canviant-la i redirigint-la en la mesura del possible. 13 persones que faran tot el que està a les seves mans perquè el teatre, de la mateixa manera que el número 13, continuï essent fort i un dels elements més valuosos en societat.
Junts, lluitarem pel teatre; junts, lluitarem per la consciència social; junts, lluitarem per deixar la nostra empremta en societat i així, junts durem a terme la representació de *** ***, una obra que tracta sobre la societat, el poder, l’ambició, el bé i el mal, la rancúnia, la valentia, el coratge... però sobretot, que tracta sobre nosaltres.

1 de juny del 2014

LA MORT

I aquí un altre petit fragment de la obra, un monòleg sobre la mort que fa honor a la essència d'aquesta: còmic, absurd i amb sentit. És escrit i representat per la Virgínia Gómez(jo mateixa).

La mort

Això de la mort és una putada t'ho miris per on t'ho mirirs, perquè no només li fas la putada a la família que t'ha de plorar sinó que ara, a més a més, em pagues l'enterro. Però es pot saber com coi costa tants calers fotre un tros de carn sota terra? Ni que et banyessin amb or i et guardessin de record!

Però bé, comptem que està tot liquidat i que tens a tota la família plorant desconsoladament a l'enterrament. De sobte, se m'acosta la iaia amb la seva mà tremolosa cap a la meva galta...que no iaia, que no, que és rígid, que no hi ha per enlloc per on estirar. Em mira i em pregunta: què t'ha passat perla ensucrada? Iaia! Perla ensucrada no que tinc tots els amics aquí!!

Què hi fot en Joan aquí? És el meu ex. S'acosta, em mira i m'espetega: ho veus? ja t'ho deia jo que t'havies de maquillar més sovint, estàs molt més guapa! Em torna a repassar i em diu: encara recordo quan em deies "prefereixo que m'atropelli un camió que tornar amb tu", calia que t'ho prenguessis tan al peu de la lletra?

Jo em sentia imparable, invencible, infinita. Com quan t'asseus a la vora del mar i penses que tot i nadar i nadar i nadar l'horitzó seguirà més lluny i el mar seguirà sense acabar-se. Sí d'acord, saps que existeix un final però és massa lluny com per palpar-lo, i....ja ho veieu....

Què fa?! Mama! Vigila que el capellà m'està mirant les tetes de reüll!


I finalment, una cançó que al meu gust recull els diferents sentiments i emocions que es viuen(o si més no, visc) amb la mort. 

Finding silence - Circadian Eyes

3 de maig del 2014

LA POR

En una cosa estem d’acord: TENIM POR!  Però no sabem ben bé a què tenim por, o potser sí. El problema  és que hi ha moltes coses que ens fan por.Us deixem un altre fragment de l’obra. Ha estat escrit per l’ Iris Sturm, la Camila Ruiz i l’ Elia Alabau que també l’interpreta.

 POR
Sabeu aquell moment que et sents com a la intempèrie, envoltada de foscor, tremolant? Em torno completament boja. Petita com una formiga que veu com la sola d’una sabata se li acosta irremeiablement i l’esclafa, fent-la cruixir com una croqueta de l’àvia acabada de fer, reduint-la a una papilla incrustada al pas de zebra.

Doncs, sí, collons, per què no dir-ho? Tinc por... Molta por... Però, què em fa tanta por? Doncs, és senzill... em fa por perdre. Perdre coses petites que a qualsevol li podrien semblar insignificants. Com l’arracada que portava ahir a la nit, com les fotos d’un viatge a Madrid. Em fa tanta por que algú s’emporti la meva bicicleta que hi poso dos candaus. Clac, clac; un i dos! Però això no canvia res, perquè la por no marxa, és com si ja formés part de mi. Em fa por decebre. Decebre i que la gent que està a prop meu m’oblidi completament. Em fa por l’oblit, oblidar-ho tot, per sempre. Em fa por perdre el control, la companyia, la llum, el futur...  Em fa por no deixar petjada. Em fa por el buit, el maleït buit dins teu que et dóna la certesa que no tornaràs a viure les coses d’aquella manera, i que, per tant, les has perdut...

Però el que em fa més por de tot, més por que res, és que tot això sigui mentida, o sigui, que m’estigui imaginant tot això, i que ni tant sols existeixin els canelons de l’àvia, ni l’olor, ni l’oblit, ni la meva àvia, ni tant sols la por, i que res tingui sentit. Perdre-ho absolutament tot.

Cabrons! Qui m’ha fotut la bicicleta?!



I aquí us deixem una cançó molt adient!


Lou Reed - Waves of Fear

20 d’abril del 2014

MOLTES FELICITATS PAPIS!!!!


El 16 d'abril és una data assenyalada a partir d'ara al calendari de tots nosaltres, i és que aquest dimecres passat va néixer el petit Elies, fill dels nostres professors: la Marta Montiel i l'Elies Barberà!!

A mitjans de curs, la Marta ens va donar una notícia que pocs de nosaltres esperàvem i la qual va fer que ella no pogués seguir pujant cada dissabte al matí per muntar l'obra, i hagués de venir l'Elies: ESTAVA EMBARASSADA!!!

Aquesta entrada va dedicada a la Marta i l'Elies. Sereu uns pares increïbles! Us desitgem el millor per a tots tres, i esperem que l'Elies creixi ben fort i sa. 

Una abraçada ben forta a tots tres!
De part dels vostres Guirigallerus!


TOTS SOM DIFERENTS!


No ens posem d'acord, som tots diferents! Aquí va un altre fragment de l'obra que han escrit la Núria, l'Erola i la Marta i que serà interpretat per aquesta última.

JO SÓC DIFERENT
Jo sóc diferent. Ho sé! Però no ho vull admetre perquè no vull que em prenguin per boja, necessito sentir-me acceptada.
Aleshores, per què m’atrau tant ser diferent? Vull destacar enmig de la multitud, ser ben visible.
Sóc diferent! La mateixa jaqueta del Mango, per exemple, em queda millor a mi que a tu. El meus cabells són llargs i els teus curts i no brillen tant. La meva veu és bonica i dolça, en canvi tu tens una veu de "pito" insuportable. La meva olor és diferent a la teva... pudor, però l’olor és la que és, eh?, una mica de desodorant i llestos! El meu llit és diferent al teu, igual que els meus somnis.
Diferent! Sóc diferent! Però, diferent a què? Als teus ulls, als teus pensaments, als teus gestos i als teus passos. Als teus objectius, als teus ideals. Als teus gustos...

Però que no em prenguin per boja!





13 d’abril del 2014

SOM TOTS IGUALS! SOM TOTS IGUALS!

I aquí un fragment de l'obra, el monòleg que ha escrit i que interpreta l'Iris Schneider, titulat:

SOM TOTS IGUALS

Tots naixem iguals: Som una bola de carn rosa, relliscosa i que plora... Joder si plora! Però passa un temps i creixem, i això ens converteix en persones úniques i especials, bé, com a mínim la meva mare sempre m’ho ha fet creure, tota una filòsofa!
Com tots els nens, vaig odiar l’uniforme. Per fi vaig poder anar a l’institut amb la meva samarreta, els meus texans i la meva dessuadora. I com jo, tots els meus amics eren feliços... amb la seva samarreta, els seus texans i la seva dessuadora. Quina delícia ser tan diferent!
Per acabar de marcar la diferència, vaig crear el meu perfil de Facebook. Era el número 853. 241 milions 1. Que meravellosament únic!
I llavors vénen els meus pares i em pregunten: “I què penses fer amb la teva vida?” I responc: “Mama, papa, vull ser fotudament especial: estudio, vaig de festa, treballo, busco pis, m’hipoteco, em caso, perdo la feina, la recupero, tinc fills, em separo, em canso, em jubilo, miro enrere, quasi no respiro, m’afogo. Moro. Com tots, amb samarreta, texans i dessuadora.





Això em fa pensar en una cançó... FOREVER YOUNG

COMÈDIA ABSURDA AMB SENTIT...

Aquest és el nostre lema. Lema que resumeix la nostra obra, que creix per moments! Poc a poc va adoptant forma, i us haig de dir quina forma! I tot gràcies a la Marta i l'Elies! Si senyor! Quins grans professors!




27 de febrer del 2014

" Que le dió luz a mi vida nananan...! "

Aquí un petit tastet del que fem a les nostres classes! Obra en creació!Els primers minuts! Gaudiu-los!


9 de febrer del 2014

Primer dinar de la companyia!

Ahir va ser un dia genial! Varem fer un dissabte intensiu: classe al matí i a la tarda i el dinar tots junts com una gran família.Fins i tot teniem guacamole fet per l'Iris Sturm i un pastís de xocolata fet per l'Aleix !! Si senyor quin nivell!

Però els assajos continuen!




2 de febrer del 2014

L'AMIC INVISIBLE!

Aquí arriben les fotos del nostre amic invisible! I com podeu veure van ser regals molt creatius i originals: des d'una nova recepta d'art, un sabó casolà o una nova geriona cantant Moon River, entre d'altres! Ja podeu veure quin nivell hi ha a joves plus!