MOLTES FELICITATS PAPIS!!!!

El 16 d'abril és una data assenyalada a partir d'ara al calendari de tots nosaltres, i és que aquest dimecres passat va néixer el petit Elies, fill dels nostres professors: la Marta Montiel i l'Elies Barberà!!

A mitjans de curs, la Marta ens va donar una notícia que pocs de nosaltres esperàvem i la qual va fer que ella no pogués seguir pujant cada dissabte al matí per muntar l'obra, i hagués de venir l'Elies: ESTAVA EMBARASSADA!!!

Aquesta entrada va dedicada a la Marta i l'Elies. Sereu uns pares increïbles! Us desitgem el millor per a tots tres, i esperem que l'Elies creixi ben fort i sa. 

Una abraçada ben forta a tots tres!
De part dels vostres Guirigallerus!

TOTS SOM DIFERENTS!

No ens posem d'acord, som tots diferents! Aquí va un altre fragment de l'obra que han escrit la Núria, l'Erola i la Marta i que serà interpretat per aquesta última.

JO SÓC DIFERENT

Jo sóc diferent. Ho sé! Però no ho vull admetre perquè no vull que em prenguin per boja, necessito sentir-me acceptada.

Aleshores, per què m’atrau tant ser diferent? Vull destacar enmig de la multitud, ser ben visible.

Sóc diferent! La mateixa jaqueta del Mango, per exemple, em queda millor a mi que a tu. El meus cabells són llargs i els teus curts i no brillen tant. La meva veu és bonica i dolça, en canvi tu tens una veu de "pito" insuportable. La meva olor és diferent a la teva... pudor, però l’olor és la que és, eh?, una mica de desodorant i llestos! El meu llit és diferent al teu, igual que els meus somnis.

Diferent! Sóc diferent! Però, diferent a què? Als teus ulls, als teus pensaments, als teus gestos i als teus passos. Als teus objectius, als teus ideals. Als teus gustos...

Però que no em prenguin per boja!

SOM TOTS IGUALS! SOM TOTS IGUALS!

I aquí un fragment de l'obra, el monòleg que ha escrit i que interpreta l'Iris Schneider, titulat:

SOM TOTS IGUALS

Tots naixem iguals: Som una bola de carn rosa, relliscosa i que plora... Joder si plora! Però passa un temps i creixem, i això ens converteix en persones úniques i especials, bé, com a mínim la meva mare sempre m’ho ha fet creure, tota una filòsofa!

Com tots els nens, vaig odiar l’uniforme. Per fi vaig poder anar a l’institut amb la meva samarreta, els meus texans i la meva dessuadora. I com jo, tots els meus amics eren feliços... amb la seva samarreta, els seus texans i la seva dessuadora. Quina delícia ser tan diferent!

Per acabar de marcar la diferència, vaig crear el meu perfil de Facebook. Era el número 853. 241 milions 1. Que meravellosament únic!

I llavors vénen els meus pares i em pregunten: “I què penses fer amb la teva vida?” I responc: “Mama, papa, vull ser fotudament especial: estudio, vaig de festa, treballo, busco pis, m’hipoteco, em caso, perdo la feina, la recupero, tinc fills, em separo, em canso, em jubilo, miro enrere, quasi no respiro, m’afogo. Moro. Com tots, amb samarreta, texans i dessuadora.

Això em fa pensar en una cançó... FOREVER YOUNG

COMÈDIA ABSURDA AMB SENTIT...

Aquest és el nostre lema. Lema que resumeix la nostra obra, que creix per moments! Poc a poc va adoptant forma, i us haig de dir quina forma! I tot gràcies a la Marta i l'Elies! Si senyor! Quins grans professors!